S'han trobat 499 resultats per viatgers de la gran anaconda.
NotíciaAlbert Segura i Joan Rufas, les noves veus d'"El matí de Catalunya Ràdio" i "Estat de Gràcia" els dies festius
Divendres, 12 d'octubre, Catalunya Ràdio estrenarà la programació dels dies festius intrasetmanals de la temporada 2018-2019, amb la incorporació d'Albert Segura a "El matí de Catalunya Ràdio" i de Joan Rufas a l'"Estat de Gràcia".
- Notícia
Albert Segura i Joan Rufas, les noves veus d'"El matí de Catalunya Ràdio" i "Estat de Gràcia" els dies festius
Divendres, 12 d'octubre, Catalunya Ràdio estrenarà la programació dels dies festius intrasetmanals de la temporada 2018-2019, amb la incorporació d'Albert Segura a "El matí de Catalunya Ràdio" i de Joan Rufas a l'"Estat de Gràcia".
NotíciaCatalunya Ràdio desembarca a Spotify
Els millors continguts arriben a Spotify i amplien l'oferta ja disponible a iTunes, iVoox i a les principals plataformes de consum de podcast
NotíciaRoger Escapa, Ernest Macià i Montse Virgili, noves veus de Catalunya Ràdio a l'estiu
Catalunya Ràdio inaugura la programació estiuenca dilluns, 23 de juliol
NotíciaLa programació de Catalunya Ràdio dona color a l'estiu
Dilluns, 23 de juliol, Catalunya Ràdio inaugura la programació estiuenca, que aposta pel talent intern, la celebració dels 35 anys de l'emissora, la cultura i les propostes del podcast amb més èxit d'audiència. Roger Escapa, Montse Virgili i Ernest Macià són veus que es faran sentir durant l'estiu radiofònic, que s'allargarà fins al 2 de setembre.
Els viatgers de la Gran AnacondaViatjant per la pell, un llarg periple per tot el planeta per trobar els millors tatuatges
Pels maoris d'Aotearoa, Nova Zelanda, el tatuatge de la cara, "moko", és un carnet d'identitat, una mena de passaport que els garanteix el trànsit a l'eternitat. A les illes Marqueses, hi havia pobles en els quals els tatuatges no acabaven mai. Arribaven a quedar del tot negres de la tinta injectada a la pell. I a Etiòpia, els dizi es tatuaven amb herbes corrosives que destruïen l'epidermis. Joana Catot fa anys que viatja per trobar tatuatges, pobles que es tatuen o per trobar les eines que fan servir. Ha compartit secrets amb els pigmeus baka del Camerun, els matsés de l'Amazònia, els rabaris de Gujarat i amb els mestres tatuadors de Birmània, que són astròlegs. És un llarg periple per les pells del planeta. Viatjant per la pell, amb Joana Catot, tatuadora. També farem una passejada per la zona de Xangai que havia estat sota domini francès. A l'espai "El viatger de la Gran Anaconda en marxa", amb el viatger i escriptor Josep Maria Romero. Acompanya'ns, si et ve de gust, a "Els viatgers de la Gran Anaconda".
Els viatgers de la Gran AnacondaEls Xamans, la connexió entre els humans i els esperits
En aquest capítol del programa parlem amb l'escriptor, editor i especialista en història i antropologia de les religions, Agustí Pàniker, ens introdueix en el món dels Xamans, aquests homes i dones intermediaris entre l'univers dels humans i el dels esperits. A l'espai "El somnis de Shitala".
També a l'espai "El viatger de la Gran Anaconda en marxa" us explicarem coses de "El lotus blau". Inspirat en el còmic homònim de Tintin el viatger i escriptor, Josep María Romero, ressegueix les passes del petit reporter belga per Shanghai.
Viatgem fins a Somàlia. Vet aquí la història d'un estat fallit de l'Àfrica oriental. A càrrec del viatger, periodista i escriptor, Sergi Ramis. A l'espai "Geografies".
Acompanya'ns, si et ve de gust, a "Els viatgers de la gran Anaconda".
Els viatgers de la Gran AnacondaLes joies naturals de Gabon, a l'Àfrica: els parcs nacionals de Luango i Lalopé
Descobrim alguns dels tresors de Gabon, a l'Àfrica, com els parcs nacionals de Luango i Lalopé, de la mà del conservacionista i viatger Xavier Surinyach. L'aventurer explica com ha resseguit l'ombra de l'elefant de selva, ha contemplat la dansa de les balenes geperudes i ha cercat hipopòtams practicant surf vora la costa. També ha passat per la capital, Libreville, la ciutat amb el consum de "champagne" per càpita més elevat del món.
Acompanya'ns, si et ve de gust, a "Els viatgers de la gran Anaconda".
Els viatgers de la Gran AnacondaEls ossos blancs i altres bestioles de l'Àrtic groenlandès
Torna amb nosaltres l'antropòleg i especialista en l'Àrtic Francesc Bailón amb noves vivències a Groenlàndia. Es tracta d'històries que s'expliquen entre els inuit groenlandesos, a l'espai "Pobles de l'Àrtic".
En Josep Maria Romero ens introdueix, en un nou relat, a la proliferació de les clíniques de cirurgia plàstica a Tailàndia. A l'espai "El viatger de la Gran Anaconda en marxa".
Farem "Literatura de viatges". El viatger, escriptor i editor Enric Soler ens proposta quatre lectures per fruir del món. A l'espai "Rius de tinta".
Acompanya'ns, si et ve de gust, a "Els viatgers de la gran Anaconda".
Els viatgers de la Gran AnacondaCom és viatjar per tot el món amb feres salvatges? La vida nòmada del Circ Raluy
Abans de viatjar a Hong Kong van anar a Singapur, a Malàisia, a Ceilan (ara Sri Lanka) i a Madagascar. I encara fins a les veïnes illes de la Reunió i Maurici. També havien recorregut l'Àfrica anglòfona, és a dir, la de l'est, amb Kenya i Tanganyika (després Tanzània). I s'havien endinsat una mica més al continent per recórrer Uganda. Viatjaven sempre a prop de les feres, aventureres com ells, i amb totes les atraccions ben emmagatzemades en vells carros de fusta. Al capdavall, els carros eren alhora el mitjà de transport i la llar. Des de molt antic, el Circ Històric Raluy ha tingut l'ànima nòmada i viatgera. També pionera. Quan van aterrar a l'illa de la Reunió la gent no sabia que era un "circ". Igual que a Madagascar, els malgaixos no n'havien vist mai cap. "Es tornaven bojos per entrar", recorda Carlos Raluy, un dels fundadors del circ. Igual que la gent de Kènia o Tanzània que es recargolaven i es tiraven per terra quan veien els pallassos. El Circ Històric Raluy, amb Carlos Raluy, fundador.
Acompanya'ns, si et ve de gust, a "Els viatgers de la gran Anaconda".
Els viatgers de la Gran AnacondaLes illes Fiji, un arxipèlag d'illes volcàniques enmig d'un mar de corall de l'oceà Pacífic
Per als fijians el món queda molt lluny. "Tenim un mapa a casa de les illes del Pacífic sud", diu el periodista i reporter Lluís Crous. "És una mapa tot blau, amb uns piquets." No només el món els queda lluny als fijians; per a molts d'ells, fins i tot moure's d'una illa a l'altra de l'arxipèlag és una quimera. Les illes Fiji és un dels 14 estats insulars de l'oceà Pacífic. La majoria d'ells tan petits que no tenen capacitat per autoabastir-se, un problema que els obliga a dependre d'altres estats més grans com Austràlia o Nova Zelanda. Però no és l'únic problema, n'hi ha més. Per exemple, la carència d'aigua potable. "Tan maques com son aquestes platges", diu en Lluís, que hi ha viscut més d'un any, "i com és possible que no tinguem aigua per beure?". Les Fiji són, en efecte, un arxipèlag d'illes volcàniques enmig d'un mar de corall amb molts problemes i mancances. Però "seria absurd dir que no estàs de conya amb una palmera sobre el cap, estirat en una hamaca, la sorra blanca i el mar de color verd", reconeix en Lluís Crous, malgrat tot. I ens confia a cau d'orella: "No havia vist mai tants peixos de colors junts."
Acompanya'ns, si et ve de gust, a "Els viatgers de la gran Anaconda".
Els viatgers de la Gran AnacondaL'extrem oriental de Rússia, Txukotka és un món a part
Nou fusos horaris separen la península de Txukotka de Moscou. A l'extrem oriental de Rússia, Txukotka és un món a part. Un territori remot i inhòspit on s'enregistren algunes de les temperatures més baixes del planeta. Per això la Unió Soviètica hi va situar alguns dels seus gulags, els camps secrets de treball i de càstig per als proscrits del règim. En aquest cas, dedicats a l'extracció d'or i plata al complex miner de La Coupole. Però llevat dels gulags, els txuktxis, els habitants originaris de la península, han viscut a Txukotka, al marge de tot, durant segles. Poca gent en sabia res, abans que Iuri Serguéievitx Ritkheu, figura de la literatura universal, escrivís "El darrer xaman txuktxi", conegut com "la Bíblia dels txuktxis". Es tracta d'una biografia novel·lada del seu avi, el xaman Mletkin, precedida d'un recull de les tradicions i llegendes d'aquest poble. Després va arribar el magnat rus, oligarca del petroli, Roman Abramóvitx, convertit en benefactor accidental d'aquesta gent mentre va ser governador de Txukotka, entre els anys 2001 i 2008. Els txuktxis, amb Josep Lluís Alay, professor d'Història d'Àsia a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.
Acompanya'ns, si et ve de gust, a "Els viatgers de la Gran Anaconda".
Els viatgers de la Gran AnacondaL'Afganistan de fa cinquanta anys, passar-hi un hivern i aprendre a viatjar
Ana Maria Briongos volia canviar el món el dia que se'n va anar de casa, cap a l'Índia, ara fa cinquanta anys. "Hi havia la il·lusió de no haver de fer el que havíem vist fer als pares, absorts per la feina", recorda. Amb aquesta il·lusió, molts joves de l'època van emprendre un viatge iniciàtic, a la recerca d'alguna altra cosa, potser d'un guru que els ajudés a trobar un sentit diferent a la vida. Però l'Ana Maria Briongos va trigar 30 anys a arribar a l'Índia, perquè es va encallar molt abans d'arribar-hi, a l'Afganistan. "Vaig trobar un país tan extraordinari, tan sorprenent i tan agradable que m'hi vaig quedar. Era com si hagués tornat dos mil anys enrere. Estava a dins d'un pessebre". A l'Afganistan, Ana Maria Briongos era el tercer sexe. El fet de ser occidental li permetia accedir al món dels homes, i el de ser noia, al de les dones. La seva vivència va quedar plasmada al llibre "Un invierno en Kandahar", un hivern del qual ara en fa cinquanta anys. El viatge iniciàtic d'Ana Maria Briongos a l'Afganistan.
Acompanya'ns, si et ve de gust, a "Els viatgers de la Gran Anaconda".
Els viatgers de la Gran AnacondaSomalilàndia, un "no-país" on és difícil moure's i on s'ha d'esquivar el perill constant
No és pas fàcil viatjar per Somalilàndia: no hi ha targetes de crèdit, no hi ha caixers automàtics, no hi ha cap possibilitat de rebre o enviar res, i no hi ha representació consular. Somalilàndia és un "no-país", un país amb tota l'estructura pròpia d'un estat però sense l'atribut imprescindible: el reconeixement internacional. Tampoc hi ha semàfors, si bé és cert que no hi ha gaire trànsit rodat. En un país del desert la major part de vehicles són camells, un mètode de transport ben normal. Arreu hi ha ramats de camells, i camells espigolant per aquí per allà; la carn és de camell, i la llet i el formatge, de camella. El camell també és un dels principals productes d'exportació. Somalilàndia tampoc és un viatge dels més segurs, segons reconeix Jofre Rocabert: "No pots descartar -diu- que no estiguis en perill." De fet, quan et mous pel país és imperatiu que t'acompanyi una "special protection unit". L'islam és una part fonamental de la identitat somali. Per exemple, els xoca molt la tolerància europea. "Tot i ser, en general, molt bona gent -explica en Jofre-, hi ha qui és bastant obert amb el que farien als cristians.... si se'n trobessin algun". I malgrat tot, en Jofre Rocabert hi va anar. Viatge a Somalilàndia, amb Jofre Rocabert, investigador de la Universitat Politècnica de Zuric.
Acompanya'ns a "Els viatgers de la Gran Anaconda".
NotíciaNova Caledònia votarà si s'independitza de França el 4 de novembre
Segons els sondejos, la consulta sortirà derrotada, però hi ha la possibilitat de fer dos referèndums més fins al 2022